Al igual que el company Miquel Codolar, aquest és el quart bloc que començo i el segon que escric per una assignatura. Els altres dos, que eren personals i anònims -esborranys d’una d’experiència literària o d’un diari íntim, on abocar frustracions o desitjos profunds- van morir quan van ser descoberts per algú del meu entorn més proper.
Recordo el primer bloc amb especial il·lusió, vaig crear una xarxa de blocaries molt intensa, als quals encara llegeixo, i on sovint, descobreixo experiències alienes en les que em veig reflexada. I es que una de les funcions que més m’interessen dels blocs és la de terapeuta gratuït. Després d’escriure et quedes nova. Sé que per moltes persones, explicar les pròpies emocions i problemes por resultar inacceptable, ja aquestes es veuen inexorablement abocades al judici dels altres, però per mi suposa una alliberació total de tensions i altres toxines mentals.
Ahir, llegia al País que els blocs i les xarxes socials inunden Internet. Segons un estudi, un 70% dels internautes llegeix, al menys una vegada al mes, blocs. I jo, no puc evitar preguntar-me, què buscaran ells i elles en la lectura dels blocs.
Publicitat.
Sí, així de simple. L’estudi destaca que el 34% de les persones que escriu en un bloc ho fa per donar la seva opinió sobre una marca o un determinat producte.
En fi, a mi em resulta més divertit conèixer què s’amaga darrera dels éssers humans. I ara que hi penso, a ells també. Si els publicistes “bloquegen” per conèixer els nostres gustos i preferències… Molts els hi estem deixant el camí lliure.
Arxivat a General
