El naixement de la xarxa ho està canviant tot. Sobretot la forma de relacionar-nos i comunicar-nos. Quan era petita, i anava de colònies, em creuava cartes postals (que tardaven més d’una setmana en arribar) amb els nous amics d’altres ciutats. Aquestes relacions –en la majoria de casos- estaven condemnades al fracàs: la distància era una barrera infranquejable per aquella època i edat. L’amistat s’acabava quan finalitzava el campament o amb una mica de sort mesos després. A no ser que existís un interès “molt especial”…
Després van arribar els mòbils i Internet. O va ser Internet i els mòbils? Bé, ja no recordo l’ordre. Però, si l’efecte. Va ser com tancar una època i encetar una altra. Però sense el COM. A la vegada, molt més propera i molt més distant.
Qui no coneix algú que hagi s’hagi enamorat per Internet? Ja sigui via xat o per correu electrònic? Qui no conserva amistats d’amics llunyans per Internet? Diuen que la realitat supera la ficció. I és ben veritat. Qui es podia imaginar fa uns anys que ens podríem casar per Internet? I que seria legal? Qui digui que Internet no està canviant el món és que no la coneix. I em sorprenc de pensar que encara ens queda molt per veure…
Arxivat a General
