El poder viral d’Internet és indiscutible. S’està demostrant que és una de les millors eines de promoció, sobretot si es dirigeixen cap a un target jove i el producte es promociona de forma gratuïta. Actualment les indústries discogràfiques són percebudes, per a molts, com a sangoneres que intenten imposar l’allargament d’un model de negoci caduc. Com si “el sereno” “el chatarrero” o “l’afilador” els haguessin pretès cobrar quan la seva professió s’anava a norris.

 

A més, els mateixos grups musicals no ajuden gaire a la indústria discogràfica. Com a bons cristians, s’ajuden a si mateixos. I bé fet que fan. Cold Play és l’últim exemple. La banda britànica va permetre la descàrrega gratuïta –a través del seu site- d’un cançó (Violet Hill) del seu nou disc. El primer dia, més de 600.000 persones van aconseguir-la. Però, a més el grup ofereix tickets per dos concerts gratuïts a NY i Londres, i anuncia un tercer concert gratuït a Bcn, si es concursa a través de la seva web. El disc surt a la venda el proper 12 de juny, però el grup ofereix l’oportunitat de fer un “pre-order” per iTunes” i beneficiarà als compradors amb 2 bonus track, una versió de “Lost” i de “Lovers in Japan”.

 

Jo compro la música dels que realment m’agraden i la xarxa em dona la possibilitat de conèixer a molts que en un model tancat mai hagués pogut conèixer. Els temps canvien, les professions i el màrketing també. Pot ser que tots ens haguem donat compte, menys els tenen la paella pel manec?