Avui llegia al nou llibre de la Rosa Montero: Instrucciones para salvar el mundo, que un dels seus personatges es refugiava en Second Life per aconseguir una segona oportunitat per la seva vida. Mentre llegia pensava que Internet realment pot ser això, una segona vida, o un mirall de nosaltres mateixos. A la xarxa, hi han exemple per tots els casos. Pel millor i pel pitjor. Avui, tots els diaris porten dos casos realment destacables. Facebook ja ha nascut en català gràcies a la col·laboració de desinteressada de 350 usuaris. Els humans som capaços d’unir-nos per crear i cooperar. Però, també per destruir. En una operació efectuada en tot el territori espanyol, s’han detingut a 55 persones, en una operació contra la pornografia infantil a Internet. Entre els detinguts hi havien menors d’edat, professors d’institut i un policia. La xarxa és massa gran i massa insegura en alguns sentits. El desenvolupament de la tecnologia pot fer-la més controlable. Però, realment volem fer-ho possible? Qui ho hauria de fer? On s’haurien de posar els límits?